Torre Espioca Picassent
La torre, es troba situada en la partida d’Espioca, un nucli històric del poble, damunt un turó de terra. De planta rectangular la seva base medix 4’95 x 5’6 metres. L’interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre s’han pogut trobar restes d’algunes estructures habitacionals, i també diversos fragments de ceràmica. Per a la seva construcció es va emprar pedra i argamassa. Va ser construïda pels musulmans en el segle XI, i formava part del sistema defensiu de València. Existeixen referències escrites sobre aquesta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaime I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).
Es troba sota la protecció de la declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seva arquitectura i època de construcció és molt similar a la d’altres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres veïnes d’Almussafes, Benifaió i Silla, entre altres.

És una torre emblemàtica de Picassent. Torre de guaita, la seua imatge ens permet recuperar el passat musulmà de Picassent del segle XI.
La combinació d’art i natura junt a una perfecta interacció amb l’entorn geogràfic són les claus per portar-la al paper. I així ho va fer Vicent Andrés Estellés, amb la poesia…
La Torre d’Espioca,
alt predomini de la terra,
torre que tens color de pa,
solament restes tu.
Ens dones indicis segurs d’una pasta,
una noció d’Alqueria,
arriscada i bel·ligerant,
solament restes tu,
unes pedres abruptament organitzades,
desig de continuïtat,
com un pi clavat a la terra,
com una invicta voluntat.
Allò que fou castell,
allí que seria preponderant fortalesa,
ha anat caient,
però a poc a poc, agafant-se
amb un afany desesperat,
a una voluntat de perviure,
una voluntat de futur,
com la que tu tens, oh bressol
que creuarà els segles futurs,
com una llum en una ma,
en una ma anònima i pura,
una ma popular i obscura.
No hem de dormir, no podem
si hi ha una torre desvetllada,
si hi ha una torre vigilant,
mentrestant una torre guaita
les hecatombes de la bíblia,
els versicles de les batalles,
rius enormes d’homes i sang.
No hem de dormir, no podem
si hi ha una torre desvetllada,
si una torre no tanca un ull,
si hi ha una torre vigilant!.
Fortalesa, defensa i població al mateix temps. Des de la seua construcció en l’època musulmana el monument ha passat a la història com un prodigi arquitectònic que durant segles ha quedat empapat de l’asombrosa capacitat per captivar els sentits de conductors i viatgers mentre roman ferma i abocada a l’antiga carretera d’Albacete. Front a altres dos torres que tenen un l’objectiu de “presidiàries”,.
Mentre el pont és la porta del nostre poble, l’Om és el blasó que ens identifica, i la torre que guaita cada dia per defendre’ns de l’agressor.