Segons la memòria oral la llegenda es compta tal que així: “És piadosa i firme tradició des de la conquesta, que estant acampat en el terme d’Alfafar l’exèrcit de l’invicte Rei Conqueridor, per a prosseguir la conquesta del regne, van veure una nit els soldats al toc de les Avemaries, set resplendents estreles que baixaven sobre aquell lloc, i al mateix temps van sentir el so d’una campana. Després van donar compte al Rei de la visió, qui ja experimentat en semblants favors, va acudir prest, i manant cavar la terra. A pocs passos van descobrir l’inestimable tresor, que piadós ocultava el sòl, i misteriós descobria el cel. Allí van trobar una prodigiosa imatge de la Verge Mare, moreneta, asseguda en la seua cadira, feta tota de pedra marbre, amb el seu preciós fill als braços i tenint a les seues mans un ocellet. Estava tot el sagrat embalum dins de la pila baptismal, que hui serveix a la seua església i coberta amb la campana que és a la torre, i tant de terror causa a l’infern, apartant els ennuvolats, graníssols i tempestats. Agraït el Rei va manar en el mateix lloc fabricar-li un temple, i que en memòria del do celestial es diguera La nostra Senyora del Do”.