La Marjal de Alfafar
«La marjal d’Alfafar», que es troba als voltants de l’Albufera de València i formant part del seu parc natural, és un dels més extensos de la península Ibèrica. Està dedicat pràcticament íntegrament al cultiu de l’arròs i sotmés, a més, a la pressió de la transformació dels arrossars en cultius d’horta per a fer-los més rendibles, de la mateixa manera que la mateixa Albufera estava antigament pressionada pel aterrament de la seua perifèria per a cultivar arròs.
En l’actualitat la marjal d’Alfafar dedicada a l’arròs té una extensió de 7.959 negades, a mitjan segle XX eren de 9.000, cal tindre en compte que a l’inici del cultiu de l’arròs (segle XVIII) era de 4639 negades, l’augment d’aquestes fins al dia de hui es deu a la concessió del llac de l’Albufera mitjançant el seu soterrament en terres de cultiu. La marjal, d’una banda, l’arrossar afectat pel nivell de llacuna (els anomenats «tancats»), en el qual la inundació dels camps depén del nivell d’aquest; són, per tant, els arrossars de l’entorn de l’Albufera, i ve a coincidir amb la superfície guanyada a aquesta per al seu ús agrícola.
D’altra banda, es troba l’arrossar de terres altes que circumda el sector anterior, la inundació del qual es realitza amb aigua procedent dels rius Túria i Xúquer o amb aigua de l’Albufera elevada mitjançant motors; aquest és el sector més amenaçat per les transformacions en cultiu d’horta, que s’estén fonamentalment en els marges de l’arrossar. Les séquies i ullals són àrees d’aigua lliure situades en la marjal:
Les séquies constitueixen un dens entramat que permeten la distribució de l’aigua en els camps. Aquestes séquies procedeixen, fonamentalment, de les aportacions del riu Xúquer (Séquia Real del *Xúquer) i del riu Túria (Séquia de Favara), encara que algunes d’elles té el seu origen en els drenatges dels camps de cultiu (*escorredors) o en ullals existents en la marjal.
En tots aquests ambients es pot trobar una avifauna molt variada, destacant principalment les ardéidas (garses) com la garsa reial, l’agró comú i la garcilla bueyera, encara que es poden veure altres quatre espècies més. Un altre grup interessant és el dels larolimícolas (gavines i limícoles), que produeixen grans concentracions, principalment durant l’hivern i els passos migratoris. Es poden citar láridos com la gavina patiamarilla, la gavina reidora, resident amb grans concentracions al gener i febrer, o el fumarel pècari i la pagaza piconegra durant la primavera i l’estiu.
